jueves, 12 de junio de 2014

Capritx diví



Com a bon professional estava sempre disponible, voletejava al seu voltant recordant-li les coses importants però sense resultar incòmode o inoportú. Era discret, quasi una ombra, i del tot imprescindible. Naturalment l’amo mai no va tenir una paraula amable ni un reconeixement  però ell no les necessitava, sabia que era el millor en el seu ofici. Perfeccionista i eficient fins a l’extrem, s’avançava als mandats del seu senyor. Mai va arribar tard, ni massa d’hora i —per suposat— mai, mai, va contestar de manera impròpia a cap dels retrets del seu superior.
Per això, el dia que li van comunicar la seva expulsió del Paradís, es va limitar a encongir-se d’ales i xiuxiuejar “sempre he estat el seu preferit”.


Microrelat guanyador a la convocatòria del mes de maig de La Microbiblioteca. 
Imatge: Capella Sixtina, Creació de les estrelles i els planetes (detall)
Publicat al LLibre "III Microconcurs" de La Microbibiloteca


No hay comentarios:

Publicar un comentario